perquè el Jordi i la Mireia han fet la comunió

PERQUE CONEGUIN EL VALOR DE CONCEPTES COM LA SOLIDARITAT, EL PERDÓ, L'AMISTAT I L'AMOR.
En una reunió informal de pares parlàvem de la comunió. Comentàvem que era bona perque se'ls inculcava aquest valors.
Els pares que els seus fills no la fan deien que evidentment eren valors bons per tant universals i que es podien inculcar sense la necessitat de passar per la murga de dos anys de catequesi i la cerimònia de la comunió.
Nosaltres pensem que aquests valors, expresats en la fe de Déu, prenen tot el sentit. L'amor de Déu ens il·lumina i ens els fa presents, evidents, de manera natural a tots nosaltres i al Jordi i a la Mireia també.

PERQUÈ SÀPIGUIN QUE FORMEN PART DE LA COMUNITAT CRISTIANA.

Ésser part d'una comunitat: la família, els amics, la feina, ens fa definitivament millors. Formar part d'una comunitat és un acte espiritual, transcendent en sí mateix. No abandonem el nostre jo, no quedem esborrats ni alienats, sino que transcendim per a ser part d'una cosa superior, més gran i millor.
El Jordi i la Mireia formen part de la comunitat cristiana i els ho hem de fer saber, els ho hem de fer sentir. Una comunitat heterogènea, contradictòria, potser sí, però que els enriquirà de ben segur.

PERQUÈ SÀPIGUIN QUE DÉU ELS ACOMPANYARÀ SEMPRE.
L'existència humana té molts moments de solitut. No cal haver anat a una muntanya de l'Himalaia per a saber-ho. No és per culpa de ningú, la solitut forma part de la naturalesa de l'ésser humà: única i indivisible.
Estem sols en molts conflictes personals, en decisions claus per a la nostra vida, en la malaltia i en la discapacitat, en l'imponent tràngol de la mort. Ningú no pot viure la nostra vida per nosaltres.
La Mireia i el Jordi han de saber que, inclús en els moments de solitut, de por, de dubte, potser de desesperació Déu sempre estarà al seu costat i podran parlar amb ell, demanar-li ajuda, consol, desfogar-se, inclús enfadar-s'hi. Ell, amb la seva immensa misericòrdia, els rebrà amb els braços oberts, els escoltarà, els acompanyarà i tindrà sempre resposta.

PERQUÈ NOSALTRES COM A PARES...
... ens presentem també en aquesta cel·lebració davant de Déu, reconeixent de manera despullada i sincera la nostra misèria, els nostres dubtes, les nostres contradiccions, les nostres debilitats i defectes, en definitiva la nostra fragilitat humana.
I ho fem per a demanar-li, per pregar-li, per suplicar-li, egoistament, potser sí però amb tota la humilitat de la que som capaços, que vetlli pel Jordi i la Mireia, que ens els cuidi inclús més enllà de quan la nostra espelma humana s'apagui i els doni una llarga vida plena de pau, amor i fe.

QUE AIXÍ SIGUI.

Sant Just. Olius. Solsonès. 24 de maig del 2009.