CAMINARÉ
Encara que les forces em manquin,
el dolor em prengui per motxilla,
la vista flaquegi fins no veure el paisatge
i ja no senti el cant dels ocells
caminaré...
Encara que no ho aconsegueixi,
que no aparegui l'oportunitat que calia,
no tingui allò que cercava
o que tant havia desitjat
caminaré...
Encara que pel camí no em saludin
ni em reconeguin
i que ningú em cuidi
ni em protegeixi
caminaré...
Encara que els meus errors hi siguin,
els dols persisteixin,
que tothom em senyali
per culpes certes o no
caminaré...
Encara que la sort m'esquivi
la fortuna no em trobi,
la dissort m'aclapari
i res no surti
caminaré...
Perquè cada dia restant
en que obri els ulls a la matinada
aixecaré la mirada cap el cel rogenc
i deixaré que l'aire m'acariciï
Pensaré en el miracle de l'existència
en la immensitat de la vida
en donaré les gràcies
prendré el meu camí
i caminaré.