lunes, 20 de octubre de 2014

POESIA D'OCTUBRE

CAMINARÉ

Encara que les forces em manquin,
el dolor em prengui per motxilla,
la vista flaquegi fins no veure el paisatge
i ja no senti el cant dels ocells

caminaré...

Encara que no ho aconsegueixi,
que no aparegui l'oportunitat que calia,
no tingui allò que cercava
o que tant havia desitjat

caminaré...

Encara que pel camí no em saludin
ni em reconeguin
i que ningú em cuidi
ni em protegeixi

caminaré...

Encara que els meus errors hi siguin,
els dols persisteixin,
que tothom em senyali
per culpes certes o no

caminaré...

Encara que la sort m'esquivi
la fortuna no em trobi,
la dissort m'aclapari
i res no surti

caminaré...

Perquè cada dia restant
en que obri els ulls a la matinada
aixecaré la mirada cap el cel rogenc
i deixaré que l'aire m'acariciï

Pensaré en el miracle de l'existència
en la immensitat de la vida
en donaré les gràcies
prendré el meu camí

i caminaré.